El passat diumenge 26 de maig vaig prendre part en la CabrerèsBTT, una prova no competitiva que amb el pas dels anys s’ha convertit en una de les tres millors concentracions del continent europeu. Bona prova d’això són els 3000 participants que any rera any es troben a la línia de sortida. Era la meva segona participació, deu anys després de la primera.
Per a mi suposava un repte, i el primer dels objectius en BTT que m’he marcat, després de decidir, ara fa un mes, deixar de córrer definitivament fins que aconsegueixi deixar enrere els problemes amb les fascitis plantars i la pubàlgia.
Durant aquest mes he entrenat força, però no havia fet cap sortida de més de 35Km, de forma que els 62Km i 1.700 metres de desnivell positiu em feien una mica de respecte, però em veia capaç de provar-ho.
La CabrerèsBTT comença ja el dissabte, quan és necessari sopar ben d’hora i anar-se’n al llit abans de l’habitual, perquè cal matinar força si es volen evitar els taps que inevitablement es formen al llarg de la cursa. La sortida és oberta, des de les 7h fins a les 9h, però val la pena matinar per gaudir 100% de la cursa sense embussos.
Amb aquesta idea, abans de les 22h ja estic al llit, amb el despertador programat a les 4.15h. Esmorçar ràpid, bicicleta al cotxe i cap a Santa Maria de Corcó.
En poc més d’una hora em presento al poble, són les 6:30 i ja s’olora l’ambient de cursa. Encara és fosc, el Sol comença a despuntar, però no escalfa l’ambient que és bastant fred.
Recollida de dorsal, i cap al cotxe a preparar-me. Em presento a la línia de sortida tocades les 7h, amb el temps just per fer una foto. Es dona la sortida i s’inicia la cursa.
Som molt pocs els que hem optat per matinar, potser uns 300 (¿?). Tot i així, la sortida és pràcticament neutralitzada, pels estrets carrers del poble. De seguida, però, amb les primeres rampes, és fàcil pujar al ritme desitjat. En poca estona ja trepitgem sorra, i comença el repte.
Tothom que hagi participat alguna vegada en aquesta cursa explicarà meravelles del recorregut. Aquest any es feia en sentit invers, però era igualment variat i espectacular. Hi ha de tot, com és d’esperar en un recorregut de 62Km. En especial, les vistes sobre el pantà de Sau conviden a la contemplació i la foto.
En general és un circuit molt ràpid, els trams de pujada no són excessivament durs ni tècnics, i les baixades són també ràpides i molt divertides, algunes d’exigents físicament, pel tipus de terreny pedregós pel que ens movem.
La dificultat en alguns trams bé donada pel fang, una característica habitual en aquest cursa.
La part final és sense dubte la menys maca. A partir del quilòmetre 56, s’inicia una forta pujada asfaltada de 2,5Km que es fa eterna. Després, un curt tram de baixada que porta a un riu que cal creuar a peu, amb la bici a coll i l’aigua per sobre els turmells. Després, una última pujada forta i veiem els carrers del poble que ens portaran a l’arribada.
La zona d’arribada és espectacular, amb molt d’ambient. Alguna cosa per menjar i beure, un massatge SENSE CUES absolutament impagable (una altra recompensa pels que hem matinat), aparcament vigilat per a les bicicletes i màquines d’aigua a pressió per a la necessària neteja de la bicicleta.
La cursa està molt ben organitzada. El recorregut està molt ben indicat (tot i que em perdo en un tram urbà per una fletxa mal col·locada). Els avituallaments són més que suficients, incloent la botifarrada del quilòmetre 23. Jo anava per feina i no vaig fer la botifarra, i de fet no em vaig aturar a cap dels avituallaments. Vaig consumir 3 gels i dues barretes, a més de 1 bidó d’Isostar i 1/4 d’aigua.
Al final 63,3Km amb 2215 metres de desnivell positiu i 4h20:47′, amb només 3’12» d’aturades.
Una cursa molt maca que cal fer de tant en tant. Confio no trigar uns altres 10 anys en repetir.
paniruns - nuriruns 