Miracle?

Ja fa un temps que vaig donar per fet que no podia córrer. Va ser cap al febrer que vaig decidir que ja havia provat tot tipus de tractaments i veient que la cosa no millorava, tocava oblidar-se.

Però el fet és que un darrer intent va donar resultat. Em van recomenar un fisio (gràcies Mir :-)) i vaig provar. No entro en detalls, però la primera impressió dista molt del resultat final. El tractament va ser curt, però MOLT intens. Em va fer molt de mal les dues o tres sessions que em va tocar la zona de la pubàlgia. Però va valer la pena. He anat millorant i ara ja fa tres mesos que vaig sortint, cada cop més quilòmetres i amb més confiança. Després d’un any i mig, trobar algú amb qui en tres sessions notes moltíssima millora és gairebé un miracle.

Les fascitits plantars crec que puc dir que han desaparegut, però de la pubàlgia encara noto molèsties, no durant la cursa però sí en arribar a casa. No estic del tot bé, però ara puc anar sortint. Està per veure si podré entrenar com ho feia abans de la lesió, per ara no he fet cap setmana de més de 3 dies. Però si puc fer tres dies i combinar-ho amb alguna sortida en bici, em dono per satisfet.

Ara ja torno a pensar en fer alguna cursa, i tenim un parell de coses al cap que ens fan molta il·lusió, a veure si arribem!