Avui, per variar una mica el paisatge i per evitar trobar-me el brau que, altre cop, s’ha escapat per la zona de Tiana, m’he decidit a creuar el Besòs i endinsar-me a Collserola. Tenia temps i ganes de fer una sortida llarga, així que m’he decidit a provar-ho.
El primer tram, tot pujada, ens porta a l’ermita de Sant Climent. Són uns 5km, ben coneguts, ideals per anar escalfant les cames. Baixo pel divertit i tècnic corriol que ens porta al riu Besòs, a l’alçada de la depuradora (km 7.5).
A partir d’aquí, la part més aborrida i lletja de la sortida. Creuar Montcada, en direcció a Cerdanyola. És un tram d’asfalt, compartit per tant amb cotxes i camions, gens agradable però compensa el fet de poder rodar, després, durant molts quilòmetres pel parc de Collserola (a partir del km 13)
Un cop torno a trepitjar sorra, començo a gaudir dels típics camins i pistes de Collserola. Es pot rodar molt ràpid, tot i que es comença a notar una mica més de desnivell. Arribo a l’àrea de Can Coll (km18). Platan, aigua i continuo.
Un tram de carretera en pujada fins a enllaçar amb la pista que ens porta a Can Borrell (km 20,3).
Des d’aquí, la pista s’enfila fins arribar a l’ermita de Sant Medir (km 22,4).
Continuem pujant, fins arribar a la carretera (km 25,7), paradeta a la font i més pujada, uns 500 metres durs fins al cim de la sortida (448m, km 26,2).
A partir d’aquí, pla i baixada, i amb sort, com avui, la possiblitat de trobar-se algun senglar. El recorregut continua creuant la carretera de Cerdanyola i passant per Can Catà (km 34,1). Una mica més endavant, el recorregut coincideix amb l’anada, de forma que desfem el camí fnis a Montcada i el riu Besòs. Per fer-ho més amè, he anat pel bonic carrer Major de Montcada, on cal anar amb compte (peatonal).
En aquest punt hi ha tres alternatives. La idea inicial era pujar per la pista que ens porta a la urbanització de la Vallensana. Una alternativa, per sumar més quilòmetres és arribar fins a Sant Fost i pujar a la Conreria per l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. La tercera opció, més ràpida, passa per agafar el lateral del Riu Besos i fer via fins a Santa Coloma o Badalona. Era ja molt tard, i he triat aquesta darrera opció, fins a Santa Coloma, i finalment, Montigalà de nou i final d’etapa.
L’etapa és llarga, però es pot rodar molt bé en molts trams, de forma que la mitja surt bastant alta.
En total 48,89km amb 1969m de desnivell positiu.
paniruns - nuriruns 